De aquellos polvos estos lodos…
Novembre del 2010. Torna la dreta al Govern de la Generalitat en plena crisi política i social. El somni més humit de Convergència (actual Junts), el mateix partit que governava i encara ens governa a Martorell. L’executiu d’Artur Mas pacta amb el Partit Popular un pla de retallades a la despesa social, esdevenint Catalunya la “primera de la classe” en aplicar l’austeritat que la Troika i els mercats imposaven arreu d’Europa.
Aquell primer any tot el personal sanitari, però també professorat i treballadors i treballadores del sector públic van prendre els carrers en un cicle de mobilitzacions d’alt voltatge que semblava infinit. Convergència s’havia carregat el primer any de mandat un 10% del pressupost sanitari.
En dos anys, només en salut havia retallat 1600 milions d’euros, que es traduirien en menys personal i menys llits, en augment de llistes d’espera, en tancament de Centres d’Atenció Primària i d’horari d’urgències, en reducció dels equips de treball, plantes d’hospital llogades a mútues privades mentre a urgències els passadissos i rebedors s’omplen de llits. I, és clar, més precarietat, ansietat, estrés i angoixa al personal sanitari, el mateix personal que s’exposa a combatre una pandèmia amb bosses de basura enlloc de bates homologades perquè no hi ha prou material. Li devem la vida, no ho oblideu mai. No ens podem imaginar el que han hagut de veure, ni com deu ser patir d’impotència, de frustració, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. No ens imaginem com deu ser saber que van avisar, a cada manifestació i vaga d’aquell 2010, 2011, 2012… ho avisen cada hivern quan hi ha epidèmia de grip.
No ens hem recuperat, encara avui arrosseguem una diferència de 1000 milions d’euros respecte a 2010. Tenim entorn a 5800 sanitaris menys entre atenció primària i hospitalària, menys mitjans o de pitjor qualitat per a treballar.
No podem predir quan arribarà una pandèmia, però sabem com evitar una catàstrofe sanitària i això passa per invertir en serveis públics, dignificar les condicions de treball del personal sanitari, dotar-lo adequadament del material que necessiten. Que aplaudir als balcons es tradueixi en passar a l’acció cada cop que els mateixos de sempre vulguin fer negoci i privatitzar la sanitat, com ja van intentar a Martorell l’aleshores regidor i patró vitalici de l’Hospital, Lluís Esteve, amb la complicitat de l’actual alcalde Xavier Fonollosa. Hem d’exigir la derogació de les lleis que permeten fòrmules privades de gestió de la sanitat pública, com les Empreses de Base Associativa (EBA) i les Unitats de Gestió de l’Atenció Primària (UGAP).
Publicitat
